27-S: CAL SER OPTIMISTA

Ja fa gairebé una setmana del 27S i personalment no puc ser més optimista per com s'està duent a terme el Procés:

LES XIFRES:

Del 77,4% de participació a les urnes, un 47% i escaig estan clarament a favor de la independència i aproximadament un 40% no vol canviar les coses. D'entre tots els electors, hi ha un 11% (CSQEP i Unió) que, tot i que no vol ser considerat ni d'una banda ni de l'altra, està a favor del dret a decidir. Si ens parem a pensar, fa anys que, el punt on ens trobem avui hauria estat considerat una novel·la de política-ficció. Però, ara que hem aconseguit fer realitat allò que tants consideraven una quimera, l'últim que hem de fer és caure en el pou del desànim, focalitzant el nostre pessimisme en aquest 3% que ens falta per arribar al 50% de vots a favor de la independència. És més, si entre aquests vots s'haguessin comptabilitzat aquells que, per les raons que sigui, no es van poder emetre des de l'estranger, potser a hores d'ara la CUP ja hauria fet una DUI. Així que, personalment crec que -i ja sé que és una visió molt subjectiva- si es fes un referèndum amb totes les condicions democràtiques que l'Estat espanyol ens nega, el sí guanyaria al no.  

ELS ACTORS

Torno al pessimisme propi dels catalans: és una llosa el fet de no haver arribat a l'escó 63. "Tant de bo hi haguéssim arribat", diran alguns. Esclar que, d'aquesta manera, Junts pel Sí no hauria de dependre de la CUP per tal de materialitzar el projecte sobiranista, i així poder tirar pel dret d'una vegada! Però, lluny de veure els resultats obtinguts com un desavantatge, crec que és altament positiu que el Procés sigui bicèfal, ja que les dues parts estan obligades a negociar i a entendre's; si comencem una república nova, és obvi que s'ha de fer des del màxim consens, però també des de la màxima diversitat ideològica, si no podem caure en l'error de construir un país amb tots els elements que vituperem d'aquell deixem enrere. A més, tinc la confiança que ni JxS ni la CUP voldran passar a la història com els partits que van dinamitar l'única oportunitat que ens hem brindat a nosaltres mateixos de poder canviar les coses. Són massa anys lluitant per un estat català com per llençar-los a la paperera.

A LES ILLES

Encara que fa relativament poc temps que visc a Balears, crec que puc donar-vos la meva impressió -molt personal i subjectiva i delimitada als cercles on em moc- sobre com s'està vivint el que està passat al Principat. Em referiré als illencs que simpatitzen amb el poble català o que fins se'n una senten part, almenys quant a llengua i orígens culturals; gent que en la seva majoria ja va promoure i empènyer la Marea Verda el 2013 i que és, segons crec, l'equivalent civil a les Illes del que està passant a Catalunya. Tot i això, abans de llegir les meves valoracions, heu de tenir en compte que aquest pensament aquí és força minoritari; tanmateix, tan minoritari com ho era l'independentisme a Catalunya fa uns deu anys...

Aquest grup de simpatitzants vol que Catalunya esdevingui un estat. En la seva gran majoria tenen la mateixa il·lusió que nosaltres. Tanmateix, en termes pràctics, temen que això els pugui suposar un perjudici irremediable i que comporti un endarreriment quant a la promoció de la llengua i cultura pròpies; un retrocés que seria, segurament, la principal resposta d'un Estat espanyol agònic que voldria evitar de qualsevol manera la continuitat de la seva destrucció territorial en el moment en què República catalana ja fos una realitat. Aquests últims espeternecs que donaria l'Estat espanyol mermarien notablement la ja ferida presència del català a les Illes. Recordeu que d'això ja en vam tenir un tastet durant l'anterior govern de Bauzá. 

Pel que fa a l'acord al que hagin d'arribar els dos partits independentistes, la gent majoritàriament creu que això no passarà. De fet veuen aquestes dues formacions polítiques com això: polítcs que "sempre acaben fent el mateix", és a dir: incomplint promeses i defraudant el seu electorat.

En tot cas, espero que això no passi i que continuem el nostre viatge cap a Ítaca!