ARTICLE SALAT, "LALAT" I "LULAT"

IB3 destrueix el català estàndard: primer han començat salant la secció del Temps i dels Esports. Quina serà la passa següent?

Ja fa algun temps que a IB3 Televisió podem escoltar com cada home o dona del temps, o dels esports, pronuncia els articles segons el seu dialecte. Se sent majoritàriament l'article salat, ja que la procedència dels tres homes del temps és mallorquina. Tot i que també podem escoltar una dona del temps dir "u Puig Major.", emprant la varietat pollencina. 

Jo, que no sóc de parla balear, els sento pronunciar majoritàriament el salat, però en segons quins contextos usen el literari. De fet, ja estic acostumada a escoltar els parlants del mallorquí usar els dos tipus d'articles en contextos molt concrets. Quedo astorada també en adonar-me de la riquesa de determinants que conviuen en la variant mallorquina: es, sa, ets, ses; per a persones, els nominals -en desús al Principat- en i na; davant de la preposició amb o en, l'article masculí singular so; l'article, també masculí singular, lo restringit a l'expressió "durant tot lo dia".

Que ningú no em demani mai que empri l'article salat! Crec que seria incapaç perquè, com deia, hi ha una combinació tan rica i tan complexa entre l'article salat i el literari, que seria absolutament incapaç fer-los servir com toca. Cometria errors garrafals a oïdes d'un mallorquí en dir "sa Seu" o "sa mar". Segur que ja no em mirarien igual després d'amollar disbarats d'aquests. Estaria fent una imitació barata del seu dialecte, així que millor deixem-ho per ells, això de l'article salat. Sobre la riquesa de l'ús de l'article salat, aquí podeu trobar un estudi interessantíssim de Josep A. Grimalt.

No és novetat que ja fa temps hi ha una polèmica a la Televisió pública d'aquestes illes per tal que els presentadors de les notícies i els programes de televisió facin servir l'article salat - enlloc del literari-. L'objectiu d'això és accentuar la diferència entre el dialecte balear i el central parlat a Catalunya. No és cap secret que l'intent dels polítics d'aquestes illes és dividir la llengua i que, altra vegada, hi hagi parlants que creguin que allò que xerren és genuí i que no té res a veure amb la llengua catalana. Els que promouen això, de fet, pertanyen al mateix bàndol dels que van canviar-li el nom a una part de la nostra llengua que es parla a la Franja; li van posar LAPAO, però sona exactament igual que el lleidetà...

Emperò els nostres governants no ho tenen gens fàcil per aconeguir els seus objectius, ja que entre els treballadors d'IB3 Televisió hi ha gent de diverses procedències. Moltes vegades he caçat un accent barceloní entre alguns dels corresponsals d'IB3, o fins i tot valencià, especialment aquells que estan destinats a Pitiüses. Com poden fer-los emprar el salat a aquesta gent? No crec que el dominin. De la mateixa manera que a mi no m'hi veurien mai salant, perquè ho haurien de fer ells? Doncs bé, el problema l'han resolt de la següent manera: que cada periodista faci servir l'article del seu lloc d'origen. És per això que a l'hora del temps podem sentir l'article salat i el pollencí. I si vingués un català, ja tindríem tota la col·lecció de determinants! Aquesta mateixa norma també l'han acabat estenent a altres mots, fent que de vegades, una mateixa presentadora digui, a voltes veí, i a voltes vesí. Aquesta ambigüitat lingüística dóna peu a que moltes vegades haguem de veure rètols que estan escrits amb faltes d'ortografia com aquest:

Si ja no segueixen la varietat estàndard del català, què esperem que facin els redactors a l'hora de fer els rètols que surten per televisió? Si no hi ha cap criteri i tot s'hi val, s'acaba escribint "creximent" enlloc de creixement. 

Segons el meu parer, l'article salat no hauria de trascendir dins l'àmbit del català estàndard. Ho crec, no només perquè hi ha un gruix relativament petit de parlants que l'utilitzen, sinó perque dominar-ne l'ús demana que hom sigui nadiu del parlar salat o, com a mínim, que se'n dominin les normes d'ús fil per randa, bo i patint el risc de caure en algun error, tal i com ens recorda Grimalt en aquest article De fet, l'únic sentit que té una llengua estàndard és que pugui arribar a tots els parlants i que tots els parlants siguin capaços d'utilitzar-la. Però a més, tots aquells que ens titllen de destructors de les varietats balears ignoren que l'estàndard no és quelcom nou d'ara, ja que des de l'Edat Mitjana s'utilitzava un parlar comú i de registre formal, sobretot en l'àmbit religiós, que era el "mallorquí de trona". En aquest parlar sempre s'emprava l'article general, i és per això que els padrins a les Illes mai no resaven salant. De la mateixa manera, els glosadors sabien distingir el registre que més bé els anava a les seves gloses segons el context. No és difícil adonar-se que en aquella època els nostres avantpassats ja havien intuit que hi havia un registre per a usos més formals, amb l'article general, que dominen tots els parlants; i un altre molt més específic, amb el salat que és l'omnipresent a les Illes, i que sigui així per molt de temps!

Sé que a IB3 ho tindran ben cru per aconseguir imposar el salat, ja que s'han topat amb un gran obstacle: que no tots els treballadors són capaços d'emprar-lo a causa de la seva procedència geogràfica. I això encara justifica més la varietat que hi ha dins de la unitat de la llengua catalana. Així que la solució que de moment han trobat és que cadascú faci servir l'article corresponent al seu dialecte, fent que de vegades puguem sentir "el Puig Major", es Puig Major o "u Puig Major" mentre mirem el temps d'IB3. Això destrueix la idea mateixa de llengua estàndard com a eix vertebrador de tota una comunita lingüística, relegant la llengua que es parla a la televisió a l'àmbit col·loquial de cadascun dels presentadors que van sortint. D'aquesta manera, la imatge que es dóna és que el català simplement es relega al nivell de llengua d'estar per casa que no és en absolut equiparable a la llengua dominant dels ideòlegs d'aquestes aberracions.