Fer que un cultisme tingui l'aspecte de mot patrimonial és com barrejar ous amb caragols
En consonància amb l'anterior article, em sorprèn que entre els creadors i simpatitzants de les "pseudo-gramàtiques" balears hi hagi una minoria que tingui la recança a escriure el mot lingüístic substituint-lo per l'aberració "llingüístic". M'imagino que defensen aquesta postura perquè han sentit molta gent mallorquina pronunciar així aquestes paraules. Al Principat també sol haver aquesta pronúncia incorrecta per analogia amb les paraules patrimonials. No és difícil sentir "llògic" en lloc de lògic, per exemple. El que és més difícil d'explicar és perquè alguns continuen proposant aquesta grafia. Anem a veure com podem rebatre aquests arguments remetent-nos a l'origen llatí de la llengua catalana i al procés d'adquisició de paraules o cultismes a partir de les llengües clàssiques,
Cultismes
M'explicaré: lingüístic és un cultisme ben correcte en català, que s'ha d'escriure amb L incial i no pas amb LL com proposen alguns gonellistes, ja que és un mot que s'ha pres directament de la forma llatina LINGUA. De fet, si ens fixem, tots els cultismes en català s'escriuen gairebé sense canviar la forma llatina original ja que, com que són paraules que s'han pres directament d'aquesta llengua en èpoques molt posteriors, gairebé no hi ha canvis fonètics apreciables. No és d'estranyar que totes les llengües de cultura hagin recorregut a aquesta solució per incorporar neologismes dins el seu vocabulari: pensem en totes les paraules que vénen del grec, per exemple; els cultismes són mots que enriqueixen el gruix semàntic d'una llengua que cada vegada ha de menester més paraules per descriure aquelles coses que la ciència va descobrint.Mots patrimonials
Quan hom escriu "llingüístic" en català comet un greu error, ja que deixa de banda l'essència principal d'aquestes paraules manllevades del llatí i és que gairebé no tenen una evolució fonètica o formal apreciables. Un cultisme no segueix la mateixa evolució que la d'un mot patrimonial, és a dir, aquella paraula que deriva del llatí però que és el resultat d'una evolució natural derivada de la pronúncia que han anat fent els parlants al llarg dels selgles. Per tant, els mots patrimonials solen patir una evolució molt acusada. En el cas concret que tractem avui, les paraules patrimonials que comencen per L en català com "llengua"< LINGUA, "lluna" < LUNA, etc. palatalitzen la L inicial. Així, en la nostra llengua coexisteixen doblets com llengua (patrimonial) i lingüístic (cultisme) que deriven del llatí LINGUA.Doblets
En aquest sentit, es donen casos ben curiosos: si comparem les dues paraules patrimonials que han evolucionat, tant el català com el castellà, del mot llatí CATHEDRA (del grec < ΚΑΘΕΔΡΑ, "cadira") tenim:- CADIRA, en català, conservant el sentit originari del grec, "seure".
- CADERA, part del cos que "s'asseu" a la cadira!"
El que veiem aquí és que, quant a aquest mot, hi ha hagut una evolució semàntica molt forta en castellà. I pel que fa a la forma d'ambdues paraules, s'hi pot apreciar una evolució marcada respecte la forma llatina CATHEDRA. En canvi, aquestes dues paraules patrimonials coexisteixen també amb el cultisme càtedra, que ve a ser aquell "seient metafòric" que ocupen els que són molt entesos en una matèria...
Un altre exemple d'aquests el trobo en els diferents mots patrimonals que han resultat en català i castellà del mot llatí COLLOCARE:
- COLGAR, en català, estirar-se o anar a dormir o posar davall la terra, enterrar.
- COLGAR, en castellà penjar.
Fixeu-vos que en els dos mots patrimonials hi ha hagut una evolució semàntica clara respecte la paraula original llatina, tot i que s'ha conservat el sentit primari de la paraula, que és "posar alguna cosa en algun lloc".
En el següent quadre -un exercici que vaig proposar als meus alumnes- podeu comprovar que hi ha un bon nombre de doblets lingüístics que coexisteixen en català i que deriven d'una mateixa paraula llatina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada